1. |
|
|||
El teu destí ja estava escrit, la prosa breu, el verb florit
Lliri entre cards, poeta immens, ningú et comprèn fràgil com ets
Brollen els mots a cor obert, llepen el cos del pit avall
Són projectils de precisió, puntes de llança contra aquest món
Quan t'hagin trobat jo ja hauré marxat, seré un fugitiu, seré un exiliat
el teu cos inerm, encara calent, jo ja hauré marxat, seré un exiliat
Som refugiats buscant asil, som criminals sense perill, som dos estranys habituals, dos animals sofisticats
Quan t'hagin trobat jo ja hauré marxat, seré un fugitiu, seré un exiliat
el teu cos inerm, encara calent, jo ja hauré marxat, seré un exiliat
Bordaran els gossos en la fosca nit excitats pels crits i per l'olor de la sang
Cremaran les torxes a les seves mans tremolant les flames fan ombres gegants
Quan t'hagin trobat jo ja hauré marxat, seré un fugitiu, seré un exiliat
Bordaran els gossos en la fosca nit excitats pels crits i per l'olor de la sang
el teu cos inerm, encara calent, jo ja hauré marxat, seré un exiliat
Cremaran les torxes...
El teu destí ja estava escrit, la prosa breu, el verb florit
Lliri entre cards, poeta immens, ningú et comprèn fràgil com ets
|
||||
2. |
|
|||
El soldat Costafreda es comporta estranyament
No obeeix, no s'entrega i no sembla gens valent
Aquest soldat no és gens valent
El soldat Costafreda jo el declaro incompetent
Pot tornar a casa seva, a nosaltres no ens serveix
Creix el brot encara feble però amb un gran vigor
Serà fruit per primavera encara tendre i petit
és honor, és venjança és la por del que diran
El cognom Costafreda per primer cop s'ha embrutat
Aquest soldat no és gens valent
L'endemà a la botiga ja comença a treballar
i l'Abel Costafreda és així que es va fer gran
Creix el brot encara feble però amb un gran vigor
Serà fruit per primavera encara tendre i petit
Talla, cus per a l'exercit tirà uniformes i abrics elegants
vestits de festa major per a les dones dels senyors feudals
Els amics se'n foten al bar, no es pot ser un bon sastre i covard
però ell ja hi està acostumat i fa veure que no li fa mal
|
||||
3. |
|
|||
El riu s'ha endut al mar tot el que ha anat trobant en el seu curs
Vides exemplars, al mig d'un gran cabal enfurismat... al mig d'un gran cabal enfurismat
El riu s'ha endut al mar les branques que hi llançàvem contra el seu corrent
Enfilats al pont posàvem noms d'herois a aquells vaixells corcats... posàvem noms d'herois a aquells vaixells
Oh, vell capità, intenta sempre redreçar la nau
Lluita contra el vent que empeny sempre amb el nord equivocat
Oh, vell capità, oh, vell capità
Quan arribi a mar el riu serà un record
El riu ha arrossegat tot el que ha anat trobant dins el seu fons
Vides exemplars al mig d'un gran cabal enfurismat
El riu s'ha endut al mar les peces que faltava encaixar
Runa i mobles vells, restes de naufragis quotidians... restes de naufragis quotidians
Oh, vell capità, intenta sempre redreçar la nau
Lluita contra el vent que empeny sempre amb el nord equivocat
Oh, vell capità, oh, vell capità
Quan arribi a mar el riu serà...
Una pregària, una missa, una dansa
un pregària que el riu ja és mort
Una pregària, un tribut, una ofrena
una pregària que el riu ja és mort
Tornarem al riu quan baixi ple
Tornarem al riu quan hi hagi un nou desglaç
|
||||
4. |
Erm - Cançó de comiat
05:08
|
|
||
Abel toquen campanes a mort el poble vestit de dol surt al carrer.
Senyors, pagesos i menestrals (capellans), família i autoritats per dir-te adéu
Adéu Abel, adéu fill de rajadell, al teu comiat salves de trabuc que canti el cor de nens en honor teu
Abel de Cal Pere sastre nascut un vespre d'hivern fora del teu temps
Abel t'han mort, t'han mort per ser diferent, t'han mort en dissabte sant als 23
Són 30 anys que han passat volant ben segur t'has quedat amb fam
(jo) m'empassaré la clau dels teus secrets
Pagesos i menestrals, capellans i autoritats, senyors, lladres i forans
de civil o militar camisa negre i tirants...per dir-te adéu
hi ha pobres hi ha desgraciats /arreplegats
hi ha feixistes camuflats i un munt de parents llunyans
i les putes/meuques del cal Blai la Pili, la Rosi i la Nati...per dir te adeu
Adéu Abel, adéu fill de Rajadell, al teu comiat salves de trabuc que canti el cor de nens en honor teu
La mare diu que la vas fer patir que el vell el doctor et va haver d'estirar i et van quedar galtes de malparit i a l´últim sospir va cridar el teu nom......vull que aquest nen que m'heu buidat es digui Abel
Abel des del turó del castell t'observo sortint a coll dels teus amics
Abel et recordo ben mudat sortint de la misa jo t'estava esperant
Els camps sembravem de somnis la terra eixuta pel sol, un erm de sal
Senyors, pagesos i menestrals, capellans i autoritats m'estan buscant.
|
||||
5. |
|
|||
El meu únic pecat ha estat l'amor
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens
El meu únic pecat va ser estimar
però l'Abel no t'estima, l'Abel no t'estima gens
Mossèn Joan m'ha dit que has confessat
després d'una missa vas dir-li que érem amants
Fuig m'ha dit ei noi te n'has d'anar
si s'entera son pare t'asseguro que et matarà
Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix, no existeix
De sobte un dia el poble ja en va ple,
del bar a l'església som pólvora que s'extén
Fuig m'ha dit en Pau de cal Jordà
si s'entera son pare et juro que et matarà
diga'm quins són els manaments
diga'm què és el que haurem de fer
Pare, mare, esperit sant que marxeu en processó pels carrers ben perfumats d'incens.
Verge, mare, trinitat el meu pecat no és capital, sóc Caïm enamorat d'Abel
Fugiré si haig de fugir perdoneu si això és un crim sóc Caïm enamorat d'Abel
Reso a un déu tan diferent
Reso a un déu que no existeix
El meu únic pecat no és important
però l'abel no t'estima, l'abel no t'estima gens
|
||||
6. |
|
|||
Han trobat mort a l'Abel al pati de casa
amb un tret al pit i una lletra gravada al seu rostre
una inicial grafiada a punta de navalla
una vocal amb serifa traçada amb paciència
Abel Costafreda Duran fill de casa sastre
els qui t'han estimat Abel no t'oblidaran mai
els seus veïns aseguren que no saben nada
una persona educada que siempre saludaba
i a la plaça son pare crida venjança Abel Costafreda Duran hereu de
casa sastre
Aquella nit em desperten amb una trucada
i una veu em diu que diuen que sóc el culplable
vosté és el presumte assassí d'Abel Costafreda
té fins demà al dematí per marxar d'aquí
Sóc l'assassí he de fugir abans de trenc d'alba
m'ha desterrat d'aquest poble on jo vaig néixer
Sóc l'assassí he de fugir de matinada
m'han desterrat d'aquest poble que m'ha vist créixer
i al capvespre fugaç surto de casa serà l'últim cop que trepitjo els
carrers i la plaça
Camino i rumio pel marge de la carretera
de sobte s'atura un vehicle just al meu davant
em fa un senyal i m'acosto a la finestreta
és una dona extraviada amb un mapa a les mans
hi ha un nen petit assegut dormint al darrera
Puja si vols vaig cap al nord busco una frontera
|
||||
7. |
|
|||
Cert també vam ser poetes maleïts, punkies,
comunistes i lletraferits, maricas, tòxicomans i intel.lectuals...
diferents a tots
Cert també vam ser anarquistes de postal,
rebels als que no els falta mai de res
ingenus, pelacanyes i bons minyonets...diferents a tots
És cert que una simple guspira ho encenia tot
és cert que estava tot per fer i tot era nou
escull el teu camí sense pensar
tens la única garantia de l'atzar
Després, després vam redactar aquell manifest
i el vam signar amb pseudònims ben pedants
André, Dimitiri, Gala i Tristán...artistes amb principis i valors
Més tard més tard vam llegir llibres importants
buscàvem teories i arguments, proves, evidències i raonaments...
diferents a tots
És cert que una simple guspira ho encenia tot
és cert que estava tot per fer i tot era nou
escull el teu camí sense pensar
amb la única garantia de l'atzar
Abel...
És cert que una simple guspira ho encenia tot
és cert que estava tot per fer i tot era nou
És cert que una simple guspira ho encenia tot
escull el teu camí sense pensar
encara no has tingut culpa de res...
|
||||
8. |
|
|||
Sóc un fugitiu i ara també sóc un proscrit sóc un bandoler sóc un bandit
dormiré de dia des de l'alba a mitjanit dormiré arraulit sota el fullam
i quan em desperti aterit per l'humitat em fregaré els ulls per tornar a la realitat i efectivament no seré el que hagi somiat seré un fugitiu, un proscrit un expatriat
els records em fan bullir la sang dins el meu cap
Ara que estic sol ara ho veig tot molt més clar per això em fa por la soledat m'acusen d'un crim només per haver estimat com podeu pensar que jo he matat el meu germà
però serà difícil que algú em pugui atrapar m'he canviat de cara m'he canviat d'identitat em dic Josep Maria quan abans em deia Martí sóc un fugitiu un proscrit una assassí
i els records em fan bullir la sang dins el meu cap
Sóc la nau petita que vacil.la enmig del mar
mariners a proa inclinats
sóc un gra de sorra sóc David contra Goliat
sóc un guerriller mal entrenat
canto cançons de gesta canto cançons d'herois, canto cançons del que no seré mai, canto cançons de guerra, canto cançons de pau canto cançons d'allò que no seré
i al final indecís seguiré en mans del meu instint
|
||||
9. |
|
|||
Deixeu-me explicar una història petita
un crim com els d'abans, una tragèdia antiga
Basada en fets reals, en la vida mateixa
ètica o moral aquí tot es barreja
és el drama dels amants de Rajadell
Dos nens que creixen junts, dues ànimes bessones
però el temps passa volant que ja s'han fet dos homes
aquí ningú sap res tothom calla i atorga
tu no n'has de fer res que prou pena tenen
és el drama dels amants de Rajadell és el drama que un dia la pell ens va esquinçar, és el drama dels amants de Rajadell
El crim és passional,
les proves evidents el ritus primitiu
esperma, pèls i sang avui a què juguem?
els guants de làtex blancs
un crim que és passional, un crim organitzat
s'escapa de les mans hi ha proves evidents
esperma pèls i sang el ritus, la litúrgia
amic, amat, diable germans Caïm i Abel
s'admiren mútuament i practiquen l'incest
ètica o moral? si aquí...aquí tot es barreja
Víctima i botxí, innocent i culpable
amic, amat, diable
avui a què juguem avui a què juguem
el drama que un dia la pell ens va esquinçar
és el drama dels amants de Rajadell
|
||||
10. |
|
|||
Na Maria Dolors Ferrer, pubilla de casa Quel, no surt de casa i no sortirà mai més mentre el fill que li ha fugit no torni al poble
Si pogués aturar aquest cony de tormenta
diu que ja no hi ha res que l'aferri a la vida
A les nits quan tothom dorm puja al turó del castell a fer de guaita
s'endu un cistell amb menjar, diners, roba i calçat per si es presenta
Voldria saber les raons per merèixer
aquest càstig tan gran, aquest mort que tant pesa
PLANY PLA PLA PLA PLANY
AIXÒ ÉS UN PLANY, UN PLANY QUE PLANY, PLANY PLANY
Voldria saber les raons per merèixer
aquest càstig diví, aquest mort que tant pesa
Sola, trista i sense veu, va purgant a glops la seva pena
maleeix el seu atzar, astres o divinitats tant se li’n dóna
Voldria saber qui ha pogut inventar-se una aventis tan gran, una història tan falsa
Pena, ai, quina pena tant gran que no pot ser veritat
Pena, ai, quina pena tant gran que no pot ser veritat
Pena, ai, quina pena tant gran que no pot ser veritat
Pena, ai, quina pena tant gran que no pot ser veritat
PLANY PLA PLA PLA PLANY, AIXÒ ÉS UN PLANY, UN PLANY QUE PLANY PLANY PLANY
|
||||
11. |
Erm - Relat de Fuga
06:10
|
|
||
Un vespre humit arribo a una gran ciutat després de quinze dies escapant. He de trobar un refugi, un amagatall un cau on per fi pugui descansar
Però em para un policia sortint d'un estanc i tot d'una em comença a interrogar. Qui és vostè, on va, d'on ve, què li ha passat, si no respon m'haurà d'acompanyar
No oposo resistència, em deixo emmanillar, per un moment jo penso que això s'ha acabat, però en descuit del guarda ho torno a veure clar, salto del cotxe en marxa i caic per un barranc
De nit, m'acosto al port de Santa Clara, aviam si em puc colar de polissó. Dins d'un farcell gegant de llana verge esperaré amagat per embarcar
Salpa la nau un mar en plena calma, l'oneig suau m'adorm profundament
Creuaré l'oceà, creuaré la mar, sóc un emigrant
Potser arribem a l'illa que sempre he imaginat, potser seré aquell nàufrag immortal i en ampolles de vidre jo us faré arribar dibuixos i missatges, notícies d'ultramar
|
||||
12. |
|
|||
Sabe usted, padre confesor, yo maté a mi hijo Abel
Dígame a cambio de qué su dios me puede perdonar
Pagaré una pena perpetua, eso ya lo sé
Pero antes de morir quisiera obtener su perdón
Descansar el sueño de los justos junto a su señor
Sabe usted, toda mi vida fui un buen hombre, mas qué puedo decir
Por favor, apiádese de mí, sabe bien cuanto amé a mi hijo Abel
Pero Abel jamás escuchaba, no quiso entender
a pesar de que yo y su madre lo educamos bien
Abel jamás escuchaba, no quiso entender
Pero Abel jamás escuchaba, no quiso entender
a pesar de que yo y su madre lo educamos bien
Abel jamás escuchaba, no quiso entender
|
If you like Història certa d'Abel Costafreda, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp